dimarts, 8 de març del 2011

Oix- Sant Miquel d'Hortmoier- Santa Maria d'escales- Oix (1 dia)


Sortirem a les 10.30 desde el primer pla un km despres de deixar la carretera d'Oix a Beget, últim lloc acesible amb un cotxe turisme. Amb un bon mapa de l'editorial alpina , començem a caminar em direcció paral·lela al riu el cual creuarem de seguida, i en una altre ocasió fins a superar un gorg, amb un pont del cual destaca, un forat a la part central; un cop suparem el pont continuarem per la pista, on podrem veure el trencall del corriol que porta cap a Escales, pero nosaltres seguim camí d'Hortmoier, una vall la qual es recomana accediri-hi al matí ja que el sol ens acompanyara una llarga estona. Són les 11h i continuem la pista que s'enfila al costat de la riera de Beget tot passant a escasos metres del congost que forma el grau d'Escales i la carena del Ferran, tot seguit trobarem una certa esplanada amb un grup nombros d'arbres a la nostra dreta que ens indica l'entrada a la vall d'Hormoier, i podem veure el trencall que porta cap a Talaixà ( el poble d'en Rodri, únic habitant durant molts anys), un cop deixat enrrera el trencall que travesa la riera per la palanca del samsó seguirem en direcció Sant Miquel d'Hortmoier,pel camí pasem prop d'un petit lloc de descans perfecte per fer una parada pero seguim en direcció a la masia de la vall que es veu des de la banda esquerra de la riera, la cual travasarem per un pas sobre el riu en unes pedres, per última través d'una tanca que vorejem i un camp, seguim fins a la masia i seguint una pista a mà esquerra de la mateixa, arribant per l'absis a la petita esglèsia de Sant Miquel d'Hormoier , un templet amb campanar d'espadanya que domina un camp molt ampli on recuparem forçes. Són les 12 h. ens arribem a través d'un corriol fins un segon gran pla on dominen els dos grans roures del rei, uns arbres que diuen ser mil·lenaris però foren plantats a finals del anys 1400, i avui en dia s'en poden admirar dos, (un dels cuals fou recenment destruit per un llamp) el primer del cual nosaltres quatre arribavem just a abraçar, en canvi el segon és un xic més petit però igual d'espectacular, realment sòn una de les joies del parc de l'Alta Garrotxa. Seguim despres en direcció a la riera, i retrocedim uns quans km fins l'entrada de la vall, on trobem algun lloc per poder dinar i descansar de nou una estona a la tarda ens espera el camí d'Escales. Un cop arribem de nou al pont trencat podem veure el rètol, que ens marca el camí d'escales, que cal agafar uns metres més avall tot seguit a la dreta, tot atravessant el riu, i ens permet fer uns km de camí molt bonics pel costat dret de la de la riera d'Oix generalment sense aigua, tot seguit pasarem per la Tuta d'Escales una cavitat a la nostre dreta, d'uns 10 metres de fondaria, tot seguit em de atravessar la riera , per una zona ample, i de forma totalment recte, on es veu el camí que te una petita ascensió fins arribar despres de pocs metres a la esglesia de Santa Maria d'Escales, que ens sorpren enmig d'una magnifca situació entre molta vegatació i amb un bon estat de conservació, fins i tot la part superior de la qual és un refugi lliure, ideal per passar una nit. Deixant enrrera la galilea de l'esglesia, per la dreta seguint per una passera vertiginosa, fins a la font que sol estar força mancada d'aigua. Uns metres més avall arribarem al peu de la riera d'Oix, i de cara enfilem molt fortament a uns camps que ens porten a una esplanada, cruïlla de camins cap a Santa Barbara de Pruneres. Seguirem el camí més proper en direcció a la riera ara per la seva esquerra fins al mateix punt del pont trencat refent gran part del camí per davant la tuta, a les 17 hores tornem a ser el punt on haviem estacionat el cotxe, i despres de descansar ens arribem a la vila d'Oix on veurem l'esglèsia parroquial i el Pont romà que realment és romanic i molt bonic.


Per convencer fer la ruta:


  • Els exemples màgnifics del ròmanic rural de l'alta Garrotxa, on destaca l'esgelsia d'Hortmoier i la d' Escales.

  • Els meravellosos roures del rei, sens dubte és l'atrectiu més gran de la ruta.

  • El paisatge en general a la vall d'Hortmoier és preciós.

Sens dubte la ruta és adaptada a les families amb nens, i cal destacar-la com una de les millors de l'Alta Garrotxa, ja que la tranquil·litat és infinitament superior que a Sadernes-S.Aniol d'Aguja per exemple i la bellesa és similar.


Valoració general ****

1 comentari:

  1. Enhorabona Marc!!!! Un blog molt útil per a tots aquells que ens agrada fer excursions per aquest paradís petit, com dius tu.
    Quan pugui tinc pendent fer aquestes rutes.
    Em faig seguidor del teu blog!!
    Per cert, amb aquestes excursions, la Nikon deu treure fum, no? ;-))))
    Un treball excel·lent!! Continua així.
    Joan.

    ResponElimina